Efectivament, avui hem donat una volta sencera a la pilota, hem calçat els anells d’un saturn particular i hem esdevingut la lluna. Les llunes, els milions d’àtoms i formigues i terra ferma i principis i finals de llunes. Algú altre podria dir que tot això només és whisky i els porrets fumats i els poemes, o allò de que és el cervell que es mou. I etcètera.
Jo dic que tanmateix. I ara sona Nick Cave and the bad seeds, em poso a gargotejar tot recordant la paraula Objectivable i que el benestar és una suma de blanc i negre que no fan gris, no ben bé, almenys. I dic tanmateix, i que tens raó Withman, el misteri i jo ens enfrontem aquí.
Jo dic que tanmateix. I ara sona Nick Cave and the bad seeds, em poso a gargotejar tot recordant la paraula Objectivable i que el benestar és una suma de blanc i negre que no fan gris, no ben bé, almenys. I dic tanmateix, i que tens raó Withman, el misteri i jo ens enfrontem aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada