La lista no está por orden alfabético

`

Just al davant hi ha aparcats tres porsches carrera, un ferrari i un d’aquests cotxes antics cars, cars, cars. A la cua ens ofrenen amb un mini envàs tipus pasta de dents amb no sé quina història comestible que sembla crema pels llavis. A l’envàs hi ha un logo amb el títol de la festa: Exclusive cocktails. Els del “Comtes de Barcelona” passen la llista, la passem, entrem, fem cua a l’ascensor. Planta vuitena, terrassa. El Passeig de Gràcia als peus, llums de disseny, camarers amables, mobiliari car i maco, la piscina dun altre l’hotel super pijo del costat, un dj posant música ambiental entre minimal i house tranquil. També maduixes glassejades amb nitrogen líquid, gintònics de hendrick’s amb cogombre, essència de rosa i pètals de rosa, entre d’altres, i a un preu molt raonable. Put a pijos, és clar. Pijos, superpijos, requetesuperpijos, algun antic tenista, alguna noia bombón, bastant d’imbècil i algun colat com nosaltres. Una mica com a tot arreu. Per fer-hi unes copes no s'hi s'està malament però, gens malament (per una altra vida em demano ser antropòleg especialitzat en la classe alta). Fèmines d’etiqueta, guaperes amb pantalons amb la ratlla al costat, "hijo de" a la dreta, "hijo de" a l'esquerra, autèntics màsters i doctorats en "hijos de". Un megarequetesuperpijo que va casual tirat amb una samarrreta-camisa ampla, pantalons curts esport de ratlles, mitges vermelles i sabates negres design total. Al fons, la il·luminació de la pedrera, de la sagrada familia, la brisa considerable de la nit, lavabos sense cues. Brindar en plan “el progrés es deu assemblar bastant a això”, brindar pel buit ben maquillat que es posa bé a base de pètals a la llengua, ppph, ppph, i finalment tenir-ne prou d’aquest color i marxar i deixar estar les descripcions, que omplen però no entenen de sentiments.