25 d’abr. 2009

42 (jaume subirana)

`

(Bricolatge domèstic)

Els dos, la paret, el taladre,
la broca, la pols, el forat,
el vis esclatant dins el tac,
més pols i l’anella del quadre.
les mans, les ulleres i el nas
són tot pols petita, vermella,
que els asseca el cor: la parella
sempre el penja recte, el fracàs.

---

(Retrat d’un infant que pinta)

L’infant ha pres paper i els llapis de colors,
es mira el blanc ple d’ombres del tall de la cortina
i pinta, llengua al llavi, bastons i més bastons
fins que l’alè d’un àngel alça la roba fina:
darrere de la tela hi ha el vidre, i un balcó,
i cases i més cases, i el cel, i la farina
d’uns núvols que contenen l’escalt de la blavor.
Com es dibuixa, allò? Quin estoig té el color
del sol quan apareix i balla a la vitrina?
S’asseu damunt dels llapis i mira, mira, mira.

JAUME SUBIRANA, El rastre de l'animal més lliure