Made in hollywood

`

Aquells hiverns que eren tot just l'ombra d’un matí de sol damunt els rosers i les abelles no picaven. Aquell jugar a la plaça amb joguines de fusta i tornar dins el casal i no haver-hi res i omplir-ho tot amb la imaginació real com la vida mateixa. Petons sincers i innocents a les escales de l’escola, perquè el món era nostre diguéssin el què diguessin. No hi havia dubte, les coses eren com eren i punt. Les arrecades, anells, braçalets, els regals que t’entregava a l’hora del pati per acte seguit marxar corrents. L’ignasi corrent amb la meva maleta fora la botiga amb ma mare trepitjant-li els talons. Els petons a la profesora de pàrvuls cada cop que em cansava de jugar a cabanyes amb les canyes de bambú fins que em va dir prou. La nena de setè amb biquini que observava al lavabo de nenes del cole fent-la petar amb una altra nena com si fossin estrelles de cine. Pensar en ella abans d’anar a dormir per poder-hi somiar i efectivament, somiar-hi fins que t’obren la persiana amb un bon dia just abans del petó. L’últim dia de cole a la piscina, sense tenir banyador…