.JPG)
No queden altres plaers sinó la lectura i l'agricultura
El roig i el negre, STENDHAL
`
L’estiu s’acosta massa de pressa. M’espera un cap de setmana intens de realisme francès que ha començat a les entranyes de la ciutat. Conec els racons de cada estació de metro, he après a col·locar-me convenientment per sortir just davant de la porta i guanyar aquells segons que sembla que t’hagin de salvar la vida. Avui he fet el rècord, porto agafats onze combois en total, de moment. Al final seguirem a can Colomines 2, l’agència ha acabat per rebaixar les pretencions (avantages de la crisi). Encara ens falta un company/companya per una habitació (podeu fer córrer la veu). Aquest post no va enlloc. El temps cada cop és més car, més xafogós, més sal assecant-se a l'esquena, però la suor té quelcom de refrescant i en els espais buit s'hi amaga una certa alegria. Aquests dies aspiro a passejar per les estanteries de les llibreries. Ahir, per exemple, mentre estava ajupit furgant a l’fnac em van caure al cap les vuit-centes pàgines de les obres completes del Martí Pol que un paio remenava. No va passar d’aquí, l’edició era en tapes toves. Em dic que escriure grans coses i no escriure-les són les dues cares d’una moneda que s’ha quedat encallada a la màquina recreativa de torn. Ja ho he dit, això no va enlloc. Voldria un any sabàtic de platja/muntanya paradisíaca, fruita, pesca, sexe i drogues en plan hedonista total. Voldria moltes coses. I l’estiu s’acosta massa de pressa.
1 comentari:
Jo he tingut alguns anys sabàtics d'eixos. I no és per a tant. Una autèntica pérdua de temps, de diners i de salut.
Fajam cas, que em veig a estes altures sense res i tenint que fer ara el batxillerat, que ni això tinc, i ara m'ha entrat la neura de voler estudiar.
Publica un comentari a l'entrada