...Grinyols i desvaris varis...

`

Presència

per tot arreu et sento

Absència

FRANCESC PRAT

I
...El Deure com una camisa de força que fa pesigolles, que estimula i alimenta la dansa del cos. Llavors, vindràn les preguntes, les objeccions, les palmes a l'esquena. Vindrà el diagnosi. I la camisa de força...

`

II

...Grinyola el disc, grinyola el misteri. I edifiquem, amb l’incendi i la cendra del noms. Amb la grúa que abraça el món. Espurnes, espurnes de llum que mostren l'ombra de les coses. I el misteri avança. Què és el grinyol que ens fa creure sinó el desig que muda sobreviure?

La s-avi-esa em persegueix
però jo sóc més ràpid…

`

III

…Que no enganyi la vergonya, la mandra, el costum amniòtic. El desig es transvesteix immaculat a través d’un blanc i negre que no vol ser gris. Gris pòlvora. Focs artificials. Cal celebrar l’aparença.
És curiós, tanmateix, com persevera i persevera la impaciència dins un melic sense fons…

`

IV

(constrenyiment de llum)

A l’estòmac, úlcera
avall, glopada amunt,
camí de l’esperança.

A la gola, la degradació

de la neu. Neu negra,

camí de l'esperança.
Als budells, l’obsessió
dels esbarzers,
els meandres de la ment,
camí de l’esperança.

Ja saps què hi ha
al final al tunel.