La grúa giravolta i mou el cubilot on hi voleien tot de gavines, una lleu brisa dansa a la copa dels arbres del carrer. A l’edifici de davant un osteòpata fa l’enèssim massatge del dia a alguna persona que no aconsegueixo detallar degut a la persiana parcialment reixada. Tres motos vermelles i una de negre poblen la plaça feta de ceràmica i de plantes, fanals i coberts vegetals apoiats en pilars metàl·lics. A mitja tarda, el cel blavós però enclitxat camí ja de l’estiu. Un parell d’aparells d’aire acondicionat a la coberta centrifuguen impertèrrits i augmenten la sensació de calor. Darrere del vidre ordinadors, escalímetres, paperassa, calculadores, càmeres de fotos, arxivadors, clips, tarjetes, pots a vessar de llapissos i bolis i subratlladors, i tot un llarg d’etcèteres. Per altra banda, penso en com explicar les coses de dins. La cicatriu que riu en forma de boca. O en com cuso llavis al teclat mentre la música descansa als espais en blanc. Que és trist ser oficinista i tenir els mals del piano, que la felicitat hagi de tenir una raó de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada