`
Aquella barreja d’alegria i decepció al tenir les paraules a la punta dels dits i que et falti el fil, allò que t’estaves a punt (o no) de dir i que resulta que et diu un altre. La por que ha esgrogueït els dits, les ungles mossegades, descosides. Cosir, agulla, didal, cosir, agulla, punxada... però no, no acabes de trobar el fil i intentes el com, i l'intentes i l'intentes i llavors et surten coses de l’estil “ferides de massa cicatriu” i al final ho deixes estar i l’endemà ho tornes a provar i tampoc i et dius merda de talent! o que estàs forçant massa la idea o tot de coses d’aquestes, i llavors va un bon dia i t’ho trobes dessagnat davant dels ulls, tan fàcil, tan difícil, tan trist, tan bell: “Com descosir la por que em cus?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada