`
Explicat d’estar per casa però és una mica com quan un es troba de sobte contemplant-se, astorat, algo així com si fos la primera vegada que pren consciència de si mateix, o també allò de quedar-se mirant i no saber Què, com si el coneixement fos una capa molt superficial d’alguna cosa que emergeix de molt més al fons. Per tot de coses d'aquestes és pel que, potser, m’apassionava tota la tirallonga de psicologia, psicoanàlisis i jiddus i companyia fins que, és clar, al cap del camí un hi percep la presa de pèl que arreu impera. Com també l'agafar-se al cansament d'un esport i després un altre i un altre, o a una pose d’aquestes que creus que et faran lligar més i que amb el temps recordes amb franc patetisme, o escriure i escriure i deixar que la mentida formi part del joc, que el looping recreatiu pugui passar a nivells exponencials d’agafadors, de copypasts i tot el que es posi pel davant, com un huracà creador de sentit a l’ull del qual un es troba en perpetu Què! .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada