4 de juny 2009

Doktoro Esperanto


Llavors es tractava d’això, començar i ja no parar, desvirgar-se un dia així mig de casualitat per una branca de bosc que s'enganxa a la roba o per una pedreta que et fa rodolar muntanya avall, per exemple, desvirgar-se i ja no parar, estirar més el braç que la màniga a base de suavitzant industrial que produeix colesterol mental i vinga a centrifugar, recomençar i córrer rere les agulles del despertador i vinga embussos de gent-metro-cotxe-bus i oficina i succedanis i vinga exàmens-contractes-certificacions mensuals aprovades i vinga xecs-saldos agotats- cedés deixats- metxeros devuelvan que no tornen. I llavors, llavors de l’examen del tipus escriure-fins-que-el-dit-petit-es-llaga, llavors, algú que va i et diu que això de l’Anglès com a opció trilingüista molt malament perquè reforça i afebleix nacions i tot això i que tocaria fer un esperanto o similar. I llavors semblar una hiena si li dius que a tu (que ja en tens prou d'aquest color amb l'haver de fer de segon vocal sí o sí el pròxim diumenge pel coi d'eleccions europees) te la repampimfla i requetebufa i que ja no ve d’aquí, que si el paio-profe-esplendor-de-la ruïna-de-torn volia que li responguessis això, doncs li poses i punt, o que no, que no te la bufa i que de veritat penses que perquè no l’Anglès? que almenys ja el tenim sobat i más vale loco conocido que sabio por conocer i etcètera. I llavors no es creu que et pugui agradar això de la literatura pel fet de veure't com una espècie de neanderthal de la filologia, o no es creu tampoc que de petit vas voler aprendre esperanto i que a idealista –malgrat tot- probablement li portis anys llum. Per acabar, recórrer a l’etzibada aquella de que l’escriptor ha de partir de que la vida no té sentit, etzibada que no li dius però que hauries volgut/hagut, que, al capdavall, d’això es tractava.