Senses

`

¡Bardos de pasión y regocijo,

habéis dejado el alma en la tierra!
KEATS

I

Li creix la nit al gat quan pentina la boira

i el puto nínxol ressona al cine alat dels invàlids. I hi ha alegia, i hi ha tristesa. Però sempre la incertesa sempre, dansant en l’aire cansat d’oxigen, en la flaire del sol damunt les plantes, en els cabdells de llana callant als quatre vents, en l’embolcall del cartró del paper de wàter, en la xispa buscant l’encaix entre les pedres, en la pols d’estels que es fa lleganyes. Pensant

per no sentir la bellesa dels xiprers sota l’esclat de la lluna

sense saber
com viure la mort

sense la qual
la vida no seria ...



II

Nit, erecció intermitent
dels neons del Casino.
Jugar-s’ho tot al doble o res,
sense pel·lícules, ni elegància,
ni ruletes russes, ni pistoles,
ni final feliç.

Nu, sense whisky ni escapatòria,
abraces glaçons.



III

Enllà d’Alexandria
sense llibres
ni cendrers.
El foc alimentant-se
de paper
o el paper
alimentant-se del foc.

Ser fum, cendra, en suspensió.