Respirar fons, submergir-se, buscar móns paral·lels fets de pelis i llibres i balcons amb geranis embriagats de sol. Respirar mar i cel i gessamí, escoltar música, escoltar el silenci remor de fons del bar, nedar la dermis més dermis del fum. Lliscar pels trampolins, somiar llacs i platges i viatges on arreu és casa, i amics i amants que enganxen un nou món al panell publicitari. L’habitació dels juguets, la pòlvora dels coets que amagaven regals, l’oblit com a improvització. Que el món no fos l’endemà de mai dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada