L’enèsima obvietat i l’estatut que fot pena, eta que hi torna, el pobre Vicenç Ferrer que ha traspassat, la promesa del paro tal qual jerarquies és lo què hi ha, el nou iphone més de tot córre córre a la botiga. Fins que es demostri la contrària, l’ajuntament de l’Hospitalet és més enrotllat que el de Badalona. Els comentaristes d’en Basté 9-10h tufen a podrit. Em pregunto quins barrots inventariem si no existissin els dies de la setmana, els calendaris, els cementiris. No és que la vida no tingui sentit, és que el món és ple d’imbècils, no només publicistes, els miralls menteixen, tot suma, el gran germà som tots. Cap de setmana de Girona potser sí, Aiguablava ojalà. La combinació Teisa, però, resulta la mar de complicada i pesada. A més, tindré tot el dissabte nit per recuperar l’Axel Rose al karaoke casero.
(PD: Acabo de llegir que en Palumbus ho deixa. Malgrat haver-lo descobert fa relativament poc em dic que no pot ser, que si justament ell no ha trobat el to (aquí haig de rectificar: el to concretament era referit al del tal J.F., tot i que m'agrada pensar que també es podria aplicar aquí) o l'ha perdut o algo així, no sé què coi estem fotent la resta, que hauriem de plegar tots les ales i buscar matar l'avorriment amb d'altres vanitats. Des d'aquest petit racó d'angles morts opino que el seu és un bloc elegant-educat-erudit-rigorós en el bon sentit de la paraula, amb una estranya simpatia... amb comparades la mar d'interessants i, a més, aprens... i a més, acostuma a tenir raó... la subtilesa... ais, no sabria dir-ho... coi, els que el llegeixen ja saben de què parlo (i si algú pensa que el vento, que ho pensi, allà ell). Òstia, si del què sobra és de lo altre justament (Palumbus, rumiis-ho bé). Nfi... )
4 comentaris:
hostitu quanta cosa ha passat no???? Me'n vaig ja corrent a llegir els periòdics, que si ETA, que si Ferrer... lamarequeva
Bé, no és pas Columbus, que no havia trobat el to, sinó J.F. amb un mític blog que va durar menys que un pet al vent. Si més no, això és el que diu J.F. Atenció: J.F., no pas J.T.
Entre les nombroses raons que exposa J.T. en el seu darrer post, crec que no menciona que hi ha deixat massa energies. Jo crec que tot es deu a això, què vol que li digui.
Estic d'acord amb vostè amb tema Larsson, clar que sí, però jo diria que tant J.T, com J.F., com Crítica de la crítica o fins i tot el radical Carles Miró, demostren que podríem tenir una crítica més rigorosa, salvatge i divertida, en aquest país. Però el que podrien sembla oasis en un deserd, han resultat ser miratges, i és una autèntica llàstima. Tan de bo els dos desapareguts reconsiderin la seva decisió.
Una abraçada Ramon!
Benvolgut Ramon, no exageri.
En qualsevol cas, gràcies per estirar-li la llengua a l'Artista; ara ja entenc la seua referència críptica, dins el seu espai, als tres de quatre blogs.
Fins molt aviat,
j.t.
Sra. Comtessa
Com ve sabrà, hi ha coses que no surten els diaris, però tampoc s’hi preocupi gaire. Son les de sempre.
Sr. Artista,
rectifico el to de J.T pel de J.F. Ja sap, de vegades només veiem allò que volem veure.
Sr. Palumbus.
Penso en les possibles dissecions tipus Lispector, Busquets i etcètera que no seran, i és una pena. Per altra banda encara tinc marge i bisturí amb tots els posts que no li he llegit…
En qualsevol cas, s’agraeixen les aportacions que equilibren una mica aquesta tendència que tinc a cert impressionisme…
1 abraç a tots!
R
Publica un comentari a l'entrada