El carnaval és l'uniforme Arnés i corda, simetries, tics, contraris, precs, tot fa tard, tot fa camí. Esperança maquillatge d’odis. Etcèteres i romanços, narcissos i camaleons . I més que estimar, ser estimat, que diu el poeta. La mirada del metge quan afirma que, al capdavall, el què compte és la providència. Trampoli d’escales mecàniques que et pugen al núvol, el cel com un gran centre comercial. Cors purs de rebaixes, a joc amb el mobiliari, Felicité postmoderna (o com se li vulgui dir) enllà. Competició de torniquets, tot es podreix, cal ser-ne conscient, alguns enterramorts semblen bastant savis.
2 comentaris:
Ser estimat, torniquets... M'ha recordat això una cançó dels Seminal Rats, punk brut australià que vosté no té cara de que li agraden, Heart Punch es diu la cançó.
No els conec. Però li sorprendria la cara que tinc de vegades.
(No descarto Heart Punch, de fet no descarto casi res...)
1abraç
R
Publica un comentari a l'entrada