L’infinita rosa dels vents, l’eterna projecció del temps. L’horitzó on penjar-hi el gronxador, el gronxador on calçar-hi la roba estesa. La fosca a glopades, cullerades i piscines cent metres crol. L’eco de la paraula al silenci -aquest tel de saliva-. Preguntes, respostes, solitud. La platja com a epidermis del mar, el mar com a coronament de la platja, l'escuma on marejar la perdiu. Els poetes, les putetes, els que admires. El buit i l‘ànima, l’ànima i el buit, el límit i el caos. L’arbre, el bosc, els camins d’enlloc. El constrenyiment, el pes, la putrefacció, les ombres, el dilema de la llum brillant damunt la sal dels ulls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada