...tobogans per estrenar.
D. BUSQUETS
Des de les quatre parets de casa, des d’on afimar quin gran dia que fa, quin gran dia que m’estic perdent! Quan surti serà lo de sempre, és clar. La literatura va una mica d’això. L’estructuralisme és avorridíssim. Potser fins i tot té la culpa que cada vegada costi més comprar un llibre. Ahir descans de capvespre amb vi blanc i olives i cervesa fresca amb envàs de vidre, de porret i cubata amb les sobres de l’armari, de peli provença retòpic colors retocats i tot això i estrenar el sofà. Carrer avall, Taxidermista planta menys u a petar, gintònic a raonable relació qualitat preu i, amb el paisatge afable i agradable de sempre del raval, arribar al carrer botella, música anys cinquanta i tot això, tot això poca estona, dos amb un bicing en zigazaga cap a enllitar-se, dormir tou, llevar-se pesat i lent, pastós i com dins d’una cançó de mel i xafogor de barcelona, amb un turbant de boira abraçant-te i amb l’estòmac en def con dos...
Ara voldria una mica de conversa de veritat, una mica de pi, de riera major, carn a la brasa i aventures de mark twain, una mica de ventada amb regust a clor i herba i que l’estiu fos un horitzó on vinclar-se, un horitzó amb telecadira i neveres incorporades. Saber-lo allà i no acabar d’arribar mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada