22 de jul. 2009

Bulímia

`
Ring, ring, parar, cinc minuts, ring ring, repetició, repetició, el cel caient damunt i el suc de fruites individual, metro seient x comboi y tren z, hola guiri no em miris aixì que em poso tímid que em poso calent, i cap claredat no dorm, drassanes, 20minutos, cap claredat no dorm, les corts, 20minutos a la papererea de torn juntament amb els canvis d'equip de la lliga vila-matas i companyia, i al carrer pits pits pits, no puc deixar de mirar pits, oficina hola que tal, i qui dius que ha trucat qui, que no, enviaments, trucades, planols planells i rac1, hi-hi ha-ha i fer l’imbècil per semblar que en aquesta vida un fa el que vol, i vinga trucades, que si el pressupost aquell o la comissió aquella, i dinar tard de canalons i salmó amb amanida i préssec i el mundo deportivo que es com la prensa del cor però amb tecnicismes futbolístics, i torna la xafogor i trànsit entre dos vols i tancar finestres i obrir A.A.s, i haver acabat laberint de mort i 1280 ànimes i recordar lovecraft i els bitxos necronomicóns i cilici i tornar llibres i falta en barthes i en julien i els sonets de shakespeare, i dir que vale renova’m-els una vegada més va, bueno, el de l’estructuralsime no, però la resta sí, vinga va que ningú més els treu, i d’acord, i anar sumant acumule i adéu fins una altra, cervesa darrera la plaça del sol, la camerera de torn, amb el piercing de torn, amb la fatal simpatia de torn, i ella que aviat tindrà el cap en forma de bici, i sino fos això hauria nat a veure en galan, però no, pits pits pits, no puc deixar de mirar pits, i vinga instal·lar llums d’aquests imantats i sentiments enterrats i l’agost cap a la dordonya cotxe dels papes amunt cotxe dels papes avall que l'ibiza està massa vell, i acabar algun dia els últims anys de la tentació del fracàs, aviat, potser avui, o no, avui fernandez mallo que m’he enganxat a això dels ous ferrats intel·lectuals, i al carrer pits pits pits, no puc deixar de mirar pits, surfejar blocs i lo de sempre, per bé i per mal, i les nanses amunt i avall dins la bossa amb el libro de arena i que em recorda pedro páramo perdut no sé on, potser amb alarma o amb la pols, ja se sap, no és menjar de Macdonals, i dic va, deixar els llibres, i ara què? escriure i les faltes però no, i doncs què?, fumar un porro, no n’hi han, una cervesa, està calenta, fer camí al videoclub...

1 comentari:

Anònim ha dit...

...i culs, malucs, somriures..., culs culs culs...