Carn solar

Que fàcil témer la deriva

cap al port en flames.

D. BUSQUETS

I.
Hi ha la metàfora
–el riu, els còdols–
navegant els ulls,
l’espai desembocant al mar,
el temps vessant a la platja,

tot d'estranys equilibris.
Hi ha el misteri de l’escuma
i la saviesa de la tovallola.

II.
Hi ha la certesa del dubte,
dels ulls, de les desferres.
Hi ha creure en el sediment
només perquè el mar
s’evapora cel enllà.

III.
Hi ha surfejar núvols aleatòriament per
en acabat
deixar-se caure altre cop
a les hores
amarades d’ignorància

-hi ha recomençar: reconèixer la ignorància
i donar-ne les gràcies.


IV. (la veu)
Creuria en Déu
si fos un mite de carn i ossos
com Louis Amstrong
–per exemple.

V.
La pell és l’altre
-deia el camaleó
rere el mirall.

VI. (hits)

els gemecs de la Sharapova

Hi ha la música perquè la música perquè si.