`
Avui, l’he somiada com quan tenia vuit anys. Sense paraules, cor en mà, llagrimal en mà, intestí en mà. M’he enamorat irremeiablement, perdudíssimament. Ella era... no sé, calfred perenne, escriptura frenètica de les pestanyes, l’everest de les pells de gallina, bypas estomacal, ella era... era... humana fins a la commoció. Aquells ulls, aquells gestos perfectes i tendres i... oh Déu...
Avui, els somni és la perfecció de la carn
engreixada i apunt per ser duta a l’escorxador
quan fitxo l’estridència del despertador
Avui, al carrer hi trobaré despertadors enlloc de gent i m’els creuaré amb un somriure imbècil d’orella a orella.
Avui, els somni és la perfecció de la carn
engreixada i apunt per ser duta a l’escorxador
quan fitxo l’estridència del despertador
Avui, al carrer hi trobaré despertadors enlloc de gent i m’els creuaré amb un somriure imbècil d’orella a orella.
1 comentari:
Vols dir que ho sap, que la somiem? Ben mirat es una sort, si ho sapigues ens n'hauriem de buscar un altre... T'espero a la proxima, i prometo prometo no menjar-me la vorera al fer l'stop!
Publica un comentari a l'entrada