T'hi poses bé, ho saps, que si t’hi poses bé entre matalassos i coixins et faré totes les pesigolles del món mundial, besitos i petons i arrumacus sonrisitas va pare va i tot això. Farem llunes amb bombolles de saliva i les saludarem movent la mà histriònicament cap a la nit adéu maca adéu. Saludarem que malgrat tot queda un bon feix d’espurnes i papallones i gana per encetar al calaix del cada-dia-macarrons. Llavors s’obrirà la porta i arribarà el dia a dia, el món real per votació popular, el vestir i desvestir, tot el fred, l’ofici i el fer veure que fas veure, nedar les ungles mar endins, demanar-te boia fins que la mort ens separi, demanar-te que em demanis carícies impossibles i bicicletes E.T i llunes en forma de cove. Llavors em preguntaràs que perquè jugo a (fer-te) patir i et respondré que no sé perquè és guanyant que (et) perdo.
1 comentari:
bona foto bon post
Publica un comentari a l'entrada