el olvidado asombro de estar vivos
OCTAVIO PAZ
Serà sense l’acompanyament de l’imaginari jugant al frenesí de l’huracà arrencant el teulat de casa, sense el núvol com a globus aerostàtic ni excentricitats numerant els graons de l’escala, sense amors on confondre mirall i vidre, serà sense paraules ni silencis ni mokshes, ni sense les senses. Serà, de sobte, la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada