-I aleshores què penses fer amb la teva vida?
-no ho sé pas (i què, ai, va, deixa'm...)
-però algo has/hem de fer no? Penses seguir tota la vida així, escurat com vas i tot plegat?
-si no sé, és aquella sensació de no servir per a res, saps, res de productiu almenys. Tot el què se m’acut no sé com treure’n profit.
-…
-que no em coneixes? projecte vital? guaita què hi diu la meva corbata.
-ja mira, però potser ja prou de tan peter pan i romanços i…
-(sarcàstic) …i un toc de nihilisme també potser? i... i... mira, hi ha el què hi ha, què son ara aquests canvis sobtats? Caldrà que et posis a la cua una mica una estona, mentre vaig arrossegant els no que he convertit en un si a base de condicionals, tu ja m'entens, no? no?
-no sé si puc esperar tan de temps (és el tren de la vida xu-xu-xu!)
-(poso cara de circumstàncies: no vull pas que s’en vagi –això ho sé sobretot quan s’en va, clar-, però com explicar allò que no es pot explicar, que tu vius en una habitació ben decorada i escoltant en Biolay, una habitació de la que no surts i saludes i parles de la finestra estant i d’en tan en quan apoies el cos a l’ampit, que jo visc en una empresa de treballs verticals i et vinc cada dia a picar el timbre a saludar-te des de la finestra i em saludes amb la mà i d’en quan en quan em deixo caure a l’ampit, com explicar allò que no es pot explicar?)
-mira, sobrevisc…
-(es posa borde: molts de !!!!!!??!!!!!!!??)
-(cal fer alguna cosa) mira que apreto el comandament de viatjar amb el temps eh…
-no seràs capaç una altra vegada...
-clic! xaffff plafff ouhhpppuffffsxuuufffoooouuuuuuhhhhpaffrrgrrrxxxxaaaaaahhh!!
(zum zum
blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc
zum zum)
-mmmh, mira que ets mona quan vols. Tens una galta ideal pel què respecte als petons
-què vols dir?
-…
-mmmmhhh
-…
-mmmmhhh
-la teva galta és com una pista d’aterratge ideal perquè hi aterrin els petons
-ala, jo estava pensant justament el mateix, de veres
-no és una ocurrència gaire habitual, oi?
-no
-deu ser telepatia
-sí
-mmmmhhh
-mmmmhhh
FI
Un abocador de: esbossos, descartats, enganys i, d'en quan en quan, algun breu comentari literari, diguem-ne. (nota: imatge de fons de Cy Twombly)
29 d’oct. 2009
À bout de souffle
`
(rambla avall...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
súper Boris Vian!
(m'encanta!)
Ai...
Publica un comentari a l'entrada