Volervolar

...y no dejar ni siquiera que se sienten al sol,

de lo contrario los mosquitos copulan encima

de sus manos y eso produce pensamientos
G. BÜCHNER

Cap novetat, ben poca cosa, ben poca calca, un bri de lo de sempre, voler escriure tot allò de l’efecte hivernacle de la màscara, de la fotosíntesi dels sentiments en perpetu projecte, de la boira del ca pixant damunt la neu, del fum, fum, fum i de l’obsessió per l’obsessió, del tòpic de no caure en el tòpic i de l'etcètera del voler, de l'eròtica del voler i seguir, seguir alguna fòrmula més o menys conscient a base de polsim de sucre, grans fogons i una bona paella on dipositar-hi els glaçons per, a continuació, veure emocionats com es desfan talment un dels experiments de química de l’institut -tu mateix, per exemple-. Voler també la fòrmula huracà, ja no per descriure el buit de l’ull sinó totes les restes que va deixant al seu pas, les restes belles i terribles de totes les danses que ens fan i desfan. Voler doncs tot plegat i una mica més entre salivera i bon vi (firmo Alborea com a denominació d’origen) i sense la precipitació habitual, una mica com allò de que no es pot escriure el què no es pot escriure, i tanmateix.