`
Pla de cara a l’andanda del metro riu pasant a tota pastilla, un metro llarg llarg, metro sonall, bressol, dibuix tranquil i constant com la llanta d’una roda a tota pastilla. Infància. Metro que s’acaba i sorpresa, contrast, buit i negre i l’altra banda de l’andana i gent que va i ve, alguna rata i també la noia del costat i l’arquitectura del seu vestit damunt la pell, i el soroll i la por dels vagons acostant-se i la llum al final del túnel i el vent i pensar en l’impacte però no, intermitent anar i venir i banyar-se, el calor i el fred i les pells i recomençar i recomeçar i etcètera. Adolescència. I acostumar-s’hi o no i del recomençar dir-li maduresa i metro que va i ve, pla buit gent metro pla foscor llum vent pla pudor refredat perfum. I un dia o altre, voluntari o no, pla de cara a l’andanda del metro riu passant a tota pastilla. I fi.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada