`
Des de la finestra es veuen les torratxes buides del terrat de la iaia. La casa és plena de l’espectre de la llum que fa visible la pols i assassina els objectes mica en mica. Ara el record voldria oblidar que oblida, voldria ser un esqueix del gerani que plantava la iaia cada primavera.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada