70

`

"La naturalesa no és una gran mare que ens ha parit. És creació nostra. És al nostre cervell on cobra vida. Les coses són perquè les veiem, i allò que veiem, i com ho veiem, depèn de les Arts que ens han influït. Mirar una cosa és molt diferent de veure-la. Res no es veu mentre no es veu la seva bellesa. Llavors, i només llavors, adquireix existència. En l’actualitat, la gent veu boires, no perquè hi hagi boires, sinó perquè poetes i pintors els hi han ensenyat la bellesa misteriosa de tals efectes. Hi podrà haver hagut boires a Londres des de fa segles. Segurament n’hi va haver. Però ningú les veia, i per tant res sabem d’elles. No van existir fins que l’Art les va inventar."

La decadència de la mentida, OSCAR WILDE

"L’home de la ciutat té, de la naturalesa, les idees que li proporciona el jardí de la cantonada. […] D’aquí estant es veu que el mot d’Oscar Wilde que la naturalesa imita l’art, i altres mots compresos en la seva “Decadència de la mentida”, no poden ésser dits més que per un Londinenc fins al moll dels ossos, acostumat a veure la naturalesa a través del parc de Sant Jaume. A la seva època, a tots els racons de Londres on hi havia una mica de verd es podia veure un xaiet que rosegava l’herba amb un posat angelical i dintre del gust que volen els homes refinats que siguin els xais. Aquests xais, el verd intel·lectual de Londres i els reflexos de la lluna al serpentí del parc de Sant Jaume han creat l’estètica més per a ciutadans que existeix."

Cartes de lluny, JOSEP PLA

`