Li agraden els fòssils, les explosions amb comandament a distància, també la típica de la Beyoncé sonant al cotxe. Somriu quan recorda les boles de neu damunt dels timbres, el profe aquell de la regla rebatejant-lo com a "don despiste", quan posa una foto seva de jove al meu costat. Diu que en general està content, un d’aquells content deixar passar, content allunat ara no hi sóc ara faig el pallasso ara m’enfado, tot amb impecable coreografia. La paciència no és el seu fort, però s’asseu a la butaca, lleugerament encorbat, amb mans de nen que està molt molt a dins de la pel·lícula. Seré jo d’aquí trenta d’anys?
1 comentari:
probablement, R...probablement. només espero que no et flipis gaire amb això de la beyoncé ;)
Publica un comentari a l'entrada