Voldria canviar el fotograma aquell de l'últim petó en que ell la deixa i s’en va per tornar amb la nòvia de sempre amb la vida de sempre, voldria que tot fos tan fàcil com els seus cabells, com el seu contorn d’ulls i llavis i coll, com tot aquest aahh, tot aquest ffffhhh, tota aquesta mirada amèlie fonent-se. Voldria que amb el temps no passessis a ser tu "la nòvia de sempre", a haver de tornar al baúl atrapasomnis, a tornar a intercanviar papers, voldria que el cada dia amb tu fos desplegar tot el calendari de precioses lolites que et fan plorar sexe i alegria pels ulls, que converteixen les papallones en un temple grec on oferir-se en sacrifici dia sí i dia també, que provoquen que peter pan s’infli com el ninot de michelín i tot i tot això que només sé escriure’t amb el cos.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada