`
I. (Metagurú)És ferida oberta la carn més tendra…
la veritat segrega sang
i la llum
només il·lumina el desordre
A les fosques palpita el cor fosforescent.
II. (La princeseta i el fesol)
No té ous la princesseta, no
no té ous però té fesols
i romanços guardats al calaix
on tot de ropa la despulla
Es fa la distreta la princeseta
quan la inèrcia tan de seda
fa com que la viola amb el mal gust
d'haver d'anar a collir la fesolera.
---
III
El socorrista menja boques
de peix
pressenteix ungles
fremint la son del volcà
el seu desig, la seva sang
el socorrista demà tornarà
a la casa que no existeix.
La seva illa, una crosta.
IV
Darrere el vidre
el camaleó sensible
que despulla l’estiu
amb el calfred
que vesteix l’hivern...
V
Amb l’abric insuficient
despullar l’hivern:
automutilació:
VI
Casa és enlloc -i dorm-.
És a dir, com ser jo si és no fent res?
i què significa casa, cotxe, pinta,
mirall?
o més aviat no tenir-ho?
o mirar, o veure, o pondre la gallina?
o més que respostes, respondre?
VII
Fortor de peus, formats
de promeses que no arriben,
dissort calçada amb ferradura,
peus nus que ja enyoren
la capsa de sabates.
Potser, no cal anar ben calçat...
La solució: haver d’haver-n’hi?
VIII
Veritat. Màscara. Ara!!!
IX
L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.
L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
L’acompliment.
L’acompliment, la idea, el sexe
L’acompliment, la idea
El sexe, el sexe, el sexe!
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada