Novembre

...reventar calidoscopis/ sota la pluja txa-txa-txa

DANIEL BUSQUETS

Tren txa-txa-txa entre mimos i Les edats d’or i amb la nit als finestrals i dormitejant als incòmodes seients de la renfe, petons-taxi “hola què tal pare”” “has pensat a deixar-te barba?” i menjar sopa bullent i “hola què tal mare” i “on paren els germans” i tot bé com sempre i s’ha mort aquell i aquell altre tal i sí sí sí però nosaltres ja marxàvem eh i carretera avall amb l’Ibiza passión encara amb gasolina -menos mal- i parada-taxi i “rustuiet, què tal” abraçada i puja endavant, aparcar i mmmh que bo mmmmh el blue ribbon empebrat i “que tal” “bé bé” i osti quin sopar que ens espera quan torni després de dos anys veient món, veuràs ramon quin sopar borratxera salivant pels descosits de ciutat vella i ja veuràs ja veuràs que em diu en marc amb el llenguatge de les parpelles talment els soldats americans fets presos a l’irak, al primer irak de fa vint anys quan la cnn fou el camp de batalla de la guerra i tot això, però on anàvem, va, que després del gin fem cap a la inaugració del bar de torn ple de jovenets i jovenetes i algun passat també, els de la barra “ei com va”, i “mira’ls, són aquí” i “ei hola què tal” i jo diria que aquest va encocat però allò que no n’estàs segur i fas com qui res i bla bla i hihi haha, i al final ja prou que demà ja se sap i, demà, petons despedida fins després, i seguir la nit d’ “hola què tal” i “bé bé” i avui sí que es confirma la mirada-coca, “ei, t’en preparo una per tu?” i “no no gràcies” i cadascú a lo seu, jo a les copes lo de sempre i arriba el final, el principi del final i adéu i cotxe sense mossos a la vista així que adéu final cap a casa dormir i somiar lleganyes de saliva, sexe al cub elevat a sexe i matí de passejar amb els núvols que plouen fulles i la tardor que fabrica camins per la bici i crec-crec de la roda al passar i olor de xemeneia -millor perfum-, perfum de xemeneia i fulles a l’aire i gris tranquil diumenge amb la dona gran de torn que et saluda “bon dia” i jo que inspiro per regalar-li el meu millor somriure “bon dia”, i passar ja cap a la dutxa i imprimir i postmodernitat al sofà esperant els entremesos canalons i emperador tot amanit per aigua fresca de l’aixeta i sofà padre de família i va va pare-taxi “desperta, que sinó llavors vénen les presses” i cal tornar i “adéu pare adéu, i cuida’t” i de retorn el tren que arranca sense mimos i amb Nura a les mans i amb uns negres que van trajejats amb ulleres i boina i tot això i amb l’alienat dels auriculars de torn i amb un autèntic exèrcit de petits boy scauts dalt del tren tots txa-txa-txa.

`