74

`

Esmorteeix, la boira,
la distància.
Els sorolls queden, lents,
pels racons.

(3)



És tèrbola, l’aigua, com una boira
sense aire on baden la boca, de bat a bat,
els peixos. Com si parlaren sense veu.
Busquen, tanmateix, un poc de vida, només,
un pam d’esguard per cercar l’oxigen necessari.
Sembla que parlen, però només moren:
A sobre la superficie plana, de panxa enlaire,
suren els mots.

(3)

Peixos d’un mar sec, JOSEP LLUÍS ROIG

`