24 de des. 2009

Los premios no podrán quedar desiertos



Una cortina fina desdibuixa l'obra vista del bloc de davant. Insistent la pluja amara el buit i li dóna el toc escaient d'aquests dies previsiblement melancòlics, barreja d'estufes a tot trap, jerseis i fundes i embotits i turrons i vi dolç i neules jugant a fer bombolletes que exploten tió-tió i regalen fills pròdigs com si fossin la Nina superventes de l'any. Avui, et fas un tip de repartir paneres "dos petons" i paneres "bones festes i feliç any nou" i la pluja que t'estova el de ja per si estovat buit del llagrimal aquest que t'habita l'estómac, però avui amb la tarta de Santiago et conviden a un xupito i carai!, això ja és una altra cosa, que avui la gent está en mode esperit Nadalenc, és clar, i clar que sí, i avui Nadal corrobora allò de que el simulacre acaba conformant l'estat primigeni de les coses, i que per arrodonir-ho faltarien les nadales cutres de les botigues que cantaves de petit al cole, les llumenetes intermitens del carrer i una nevada d'última hora, catifa blanca paper de regal, dormir gelat de l'ànima, estalactites al ventre dieta del somni, mar de silenci onades invisibles cascall. O, si més no, que el nostre Gris fos almenys ofici reconegut i remunerat i amb cobertura sanitària i dret al paro, fos carrera amb opció de master gratuït i assignatura obligatòria a p5, primària i secundària, gris benjamin biolay manta al sofà de casa damunt dos cossos nus amarats de sexe i bon vi blanc amb llar de foc i el dormir extrem post follar com lleons, gris desaparèixer de tan gris asfalt gris núvol gris formigó gris cara boca ulls nas boca gris somriure. Avui, lo de sempre que et fa la il·lusió de sempre amb el probable resultat de sempre. Escamparàs la boira, cosina de la neu per part de mare, núvol de terra endins, coixí fet de distància i penjarroba del baf, avui, t'escamparàs tot tu mentre et cordes l'abric i somrius histèricament que tot és química, que qualsevol cosa pot ser poesia.
´