75 (una joia...)

`

(pg 52)

MAL LLAGRIMAT,
modestament flueix
el malgribat futur;

dessota
l'ull,
un missatge s'obre pas,

de tu a tu,

cranant-te el rostre.

(pg 80)

ILLES de crosta en el teu braç,
amic, i tu també, l'esquerda
davallant prima, el nostre pes
sortint a fora, març, les torres,
la teoria dels vells llums;

uns ulls que em miren, les ferides.

(pg 94)

TALLAR-SE l'agonia de la sang,
obrir-se el mai
amb salts
per desunir-lo
de la nit-treva,
caient de ple dins el seu pols.

Tancar-se de dolor
a la vora d'uns talls, els llavis
d'una ferida pelltrencats,

són els llavis que besen
una raravarícia.


A Desclòs, ARNAU PONS

`