31 de des. 2009

Ofertes molt especials


Avui és d'aquells dies de baixar pel tobogan-rampa i agafar una bona embranzida de cara a la nit i ja fins el pròxim tobogan-rampa. La part més interessant és sens dubte, la del mig, sense pendents, sense ningú al carrer i tu que passes amb l'embranzida i t'ho menjaries tot. Avui les iaies de plaça espanyola comenten la vida amb una humanitat envejable mentre un gos d'aquests petits i histèrics que fan tanta ràbia intenta encular una ampolla de plàstic de 5 litres. Avui, penses, resoldre tots els problemes d'una tirada seria senzillament l'avorriment definitiu. Avui, recordes el treball sobre DeLillo, la bellesa de les postes de sol tòxiques, el Dylar per la vena, en si és possible que al capdavall la identitat no sigui més que la por. Avui, deies, l'atzar de que significant i significat es donin la mà, que la carn avui ja no t'abraça; avui, et diria que a mi se m'acumula a la gola, i que si després et dic que triis la teva aventura i et somric no oblidis que estic plorant per dins, a poc a poc, de vegades amb tristesa i d'altres amb alegria, plorant des del balcó estant, mirant els núvols i/o les estrelles, pensant en tot i res i en la calma de la nit que a poc a poc es va inundant amb l'alcuol de torn. Avui la darrera tirallonga de posts m'ha agradat molt i molt, també llevar-me i tenir-te al llit i, abans de marxar ja vestit, venir-te a abraçar i sentir la teva escalfor com d'un altre món i comunicar-nos amb ronronejos que, acompanyats per la coreografia escaient, esdevenen el poema definitiu, avui.
´