`
(Fragment de El professor d'institut que es creia reencarnació de Philip K. Dick)
´
Decididament ser un capullo és l'estat natural de molta gent, pensava. Sense anar més lluny ahir mateix es preguntava si no era aquest també el seu propi estat, la seva grip crònica i particular d'hivern. Llavors però hi havia tot allò altre de "sigues capullo i seràs feliç", i funcionava! Però allò que ell anomenava enginy, catxondeig, ocurrències (vale sí, una mica passades de voltes però xistoses al capdavall), l'altra ho anomenava senzillament "fer el capullo", la qual cosa, ben mirada, li creava un dilema perquè el duia a pensar que també és de capullos saber-se'n i passar-se el dia dissimulant-ho i allisant desficis per si l'altre capullo de torn que ho dissimula millor que ell podria dir o pensar això o allò altre, i en si no era fer el capullo una manera de no voler fer el capullo en veritat, i si llavors resultaria cert allò que diu aquell de que "un cop entres de ple en el capullisme, ja no pots ser-ho mai més" i que afegeix: "algunes coses bones han de tenir les paradoxes", una mica com pelar cebes un cop fregides, i és que ja se sap: a dins la roda tonto l'últim.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada