`
I
Es despullava
pensant per no sentir
la pell a l’aire,
menjant la pols del camí
on reflectir la llum
el flux de saba
esdevenia la brúixola del dubte
dubtant al cim del dubte
la batent de l’aire o de les fulles
i el nord
resultava no ser més que un conglomerat de pors
vestint l’enlloc:
la sang
responent amb preguntes
la carn
horitzó on ensopega l’ombra
i els ossos restants, farinada
de tot allò que era i no podria ser.
II
L’engany
a l’ombra i l’horitzó
del dubte
embolcallats per la por
ens fem i desfem
a imatge i semblança nostra
i enyorem
l’engany sense dubte,
ombra i horitzó
bategant en una sola carn
cega.
`
`
III
És amb la ceguera
És amb la ceguera
aspirant a palpa fruint dins la mà
cangrenada pel plor,
que et dic:
si no m’entens,
tingues present que en el fons estem d’acord
que només m’has de mirar per veure't
que només t’has de mirar per veure'm
que la muda ja no sap com més dir
ara.
cangrenada pel plor,
que et dic:
si no m’entens,
tingues present que en el fons estem d’acord
que només m’has de mirar per veure't
que només t’has de mirar per veure'm
que la muda ja no sap com més dir
ara.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada