NAIXENÇA
Muntanyes: negror, silenci i neu.
Roja davalla la caça del bosc;
Oh, els esguards molsosos del cérvol.
Silenci de la mare; sota negres avets
S’obren les mans adormides,
Quan caduca apareix la lluna freda.
Oh, la naixença de l’home, Nocturna murmura
L’aigua blava al fons de roca;
Sospirant esguarda l’àngel caigut la seva imatge,
Quelcom de pàl·lid es desvetlla a l’estança enrarida.
Dues llunes
Fan lluir els ulls de l’anciana petrificada.
Ai, el crit de la partera. Amb ala negra
La nit toca la templa de l’infant,
Neu que cau dolçament des d’un núvol purpuri.
GEORG TRAKL, Obra poètica
(traducció de Feliu Formosa)
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada