7 de gen. 2010

La tarda era un xàfec de gotes xines


En dies com avui (tan helicòpter, tan gris a la sang tan rosa histèric, tanta i tanta pluja arreu expandint-se pel fred de la pedra, tanta i tanta pluja callant la música) penso que la meva millor contribució a la literatura catalana va ser (és i probablement serà) aquella vegada que vaig proposar un club de fans per ella.
`

3 comentaris:

Sílvie ha dit...

Jo opino que has fet coses millors literàriament parlant.


(però el club s'ha fet al final o no? XD)

Ramon Boixeda ha dit...

Era un dia de pluja en tots els sentits i de llegir helicòpter pels racons, vull dir que en un dia com aquell era ben cert i estava totalment justificat.

Lo del club de fans està a la llista de coses pendents, és llarga… (ben mirat, el teu bloc ja ve a ser una meca "rothkovicana") XD

Per cert, he vist lo de “Hola, paret”. Hi ha data, algo?

Sílvie ha dit...

qué va. Hola, paret segueix sentint-ho només la paret. Com tota la resta.
El teu blog també és bastant de dia de pluja.