Bull

Ha estat una breu sessió de bioquímica i medicina i una mica de tot, una pinzellada de mol·lècules i enllaços, proteïnes, aminoàcids, lípids, colesterol, àcid nucleic i tantes coses més fins arribar al nivell cel·lular i a la clau que transcriu els codis originals, una petita trampa per saltar-se els controls i passar de dins a fora del nucli i després a cal ribosoma que tradueix i dóna l’especificitat que farà que cada cèl·lula sigui cada cèl·lula amb la permeablitat corresponent a mode de puzzle que es connecta amb una altra cèl·lula i així anar creant entitats més complexes, més intercanvis d’energia com a intercanvi de mercaderies i la custòdia del missatge del nucli amb tota una jerarquia medieval completa, i així la vida que menja vida a nivell exponencial i més i al final allò de que la realitat és tal i com la pensem. Interessantíssima també l’apreciació de l’esperma com a única cèl·lula que és capaç de viure individualment i sola i jo que ja li veig la vida-trampolí i la mort, la mort... la mort el 0,00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000001 de modificació respecte el què seria l’Adn original i vinga tornar-hi ad infinitum, i ben mirat l’eternitat ja som nosaltres, però ni així consola. Em consola una mica més, en canvi, sortir a prendre la fresca i flairar les coses en la llum i la llum en les coses i pensar que a escala subatòmica la llum és la sang que rega els àtoms, pensar que la poesia és arreu i en tu i jo i zero zero, zero zero zero, i etcètera.

`