`
Em poso l’Excuses for travellers mentre miro els últims apunts autoenviats al mòbil. Res, engrunes de les engrunes de quan l’estómac estava obert i tot hi entrava. Hi ha el cansament de sempre de fer patent la impossibilitat de sempre, tot molt ben embolicat, tot molt emmarcat segons un pacte preestablert amb l’inconscient, tipus tanto monta monta tanto. Recorro al Some Boots, una mica per invocar records i olors -“Stel, a uau, a fiap, noshooo!!- . Total, res elevat a res igual a llenguatge, jazz pels que no improvitzen, -incredibeeel!!-. No em dono per vençut i em poso l’Easy Money. Em pregunto: Com tocar les cordes del pentagrama? Quan costa desmuntar la inèrcia quan el desglaç de la muntanya ja ha començat a tirar per a una banda? Primer cal alçar el volum, primer cal alçar el volum, em dic: 9-10-11-12-13…vinga va, “all the things…” veu, i bad seeds, “money man” veu, veu, vinga va, “iiiiisyyyy…” piano “ iiissyyyyy…”. Res de res de res, una mica com ajuntar Einstein i Celan i Woody Allen i fer-ne caldo per sopar i esperar entendre-ho tot. Concretant una mica: proposo el cronotop de la queixa, al que automàticament hi associaria el del cansanci. Com sempre, la tensió d’ombra i horitzó resseguiria la carn per dir-vos: "hola què tal? vaig ple de metàfores crossa, preneu i beveu-ne tots que així els coixos seran els altres, tots els que fan footing a la Ciutadella, per exemple". Llavors la mare et miraria i et diria: nen, què és això tan raro que et surt per la boca? -No provis d’entendre-ho, mare, trobar la fòrmula seria l’aniquilació de l’espècie-, a lo que ella et respondria: -Quants macarrons dius que vols, nen?
Tot plegat, un calçador per redescubrir obvietats. Complicar les coses a fi de poder ser revelades:
"Un poeta debe recordar que su poesía es la culpable de la trivialidad de la vida, y el hombre en la vida debe saber que su falta de exigencia y de seriedad en sus problemas existenciales son culpables de la esterilidad del arte”.
Tot plegat, un calçador per redescubrir obvietats. Complicar les coses a fi de poder ser revelades:
"Un poeta debe recordar que su poesía es la culpable de la trivialidad de la vida, y el hombre en la vida debe saber que su falta de exigencia y de seriedad en sus problemas existenciales son culpables de la esterilidad del arte”.
M.BAJTÍN
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada