`
La idea, rescatada de les musaranyes, era la següent: Plasmar el pas del temps a través de tota la merda que sedimenta als buits de l'esfera del rellotge. Rascar amb un llapis o un cúter i anar dipositant el sediment en qüestió damunt d'un quadern per, després, començar a expandir el polsim amb els dits per tal de crear formes i taques aleatòries. Finalment, es tractava de penjar l'obra amb el presumible nom de Tempus Fugit. Però el fil estret -entre enginy i cutrada- per on caminava l'obra ha acabat decantant-se pel No degut a que les taques amb prou feines es podien apreciar (això sumat a la mala qualitat de l'escàner). Afortunadament, sempre queda el llenguatge per recordar-me que un No també pot ser un Sí.
`
-------------------------
`
`
I llavors, va i llegeixo això:
"Toda superfície desea con vehemencia el polvo, porqué el polvo, como dijo el poeta, es la carne del tiempo, la verdadera carne y sangre del tiempo."
J. BRODSKY
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada