Eric Rohmer

No sé si era per bé o per mal (suposo que depèn del moment) que comparessin les seves pelis, segons l'idioma, amb admirar un quadre assecant-se o veure créixer una planta. A mi em sembla admirable la seva subtilesa perquè l'alegria tranquila o el tedi d'una tarda al jardí depengui de cada espectador, admirable la seva perseverància per un avorriment color pastel afrancesat que arriba a commoure, com admirable és poder dedicar la vida a allò que t'agrada i que et segueixi agradant. És d'aquells que recordes amb un somriure, com els estius que hauries volgut.

`