82

´

729

Els Puntals sostenen la Casa
Fins que la Casa és construïda
I després els Puntals s’hi retiren
I capaç, dreta,
La Casa se sosté tota sola
I no recorda més
El Trepant i el Fuster-
Tot just aquesta memòria
Conté la vida perfeccionada-
Un passat de Tauló i Clau
I lentitud - després cauen les bastides
Tot refermant-li l’Ànima -




484

De Buit en Buit -
Per un Camí Desenfilat
Vaig espentar els peus Mecànics -
Aturar-se - o morir - o avançar -
Tot és indiferent -

Si cap fi vaig guanyar
Acaba més enllà
Revelació indefinida -
Tanquí els ullls - i a palpes encara buscava
Enlluernava més - ser cega -




528

No és Morir allò que tan ens dol-
Viure - ens fa molt més mal -
Però Morir - és un altre camí -
Una cosa amagada rere la Porta -

El Costum de Migjorn - de l’Ocell -
Que abans que les Gelades arriben
Accepta millor la Latitud -
Nosaltres - som els Ocells - que resten.

Tremolosos a les portes dels Grangers -
Per llur mesquina Engruna -
Pactem - fins que les Neus compassives
Ens convencen les Plomes perquè tornen a Casa.




1489

Un camí Evanescent,
Amb una Roda que gira -
Ressonància de Maragda -
Presses de Panerola -
I cada Flor al seu Brot
Arranja el Cap caigut -
El correu des de Tunis - potser,
Al Matí una senzilla Passejada -



EMILY DICKINSON, del recull Ahmrest
(Edicions de la guerra)

´