´
(punts suspensius)M’assec al marge,
en la franja horària
en què el dia i la nit
es troben sent frontera
de línies divisòries.
sobre el paper
Eixgeixo una resposta:
al llarg de l’avinguda,
com punts suspensius,
s’encenen els fanals.
(llars de foc)
Allí on l’amor
entre en combat,
tot atac és de cor;
cada retret, un tret.
I en les nostres mirades
l’impacte de les bales
té el calibre de les llàgrimes.
(llapis màgic)
En la tela blanca
d’un nou dia,
com si d’un llapis
màgic es tractés,
el pas d’un reactor
subratlla
l’aèria intensitat
de la blavor del cel.
LLUÍS JULIÀ, Música màquina
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada