Grips

"Així, ningú que conegui l’especial tenacitat amb què

el records són conservats en el sentit de l’olfacte

(no pas les olors en el record!) podrà considerar

la sensiblitat de Proust envers les olors."
W. BENJAMIN

Poques vegades tot allò que fa una estona pensaves, senties i volies dir queda plasmat al paper -tot allò de suggerir la música, les olors, les fotografies que parlen, l’equació que defineix el moviment del mar, en definitiva, tot el conglomerat de coses intengibles que són les que acaben conformant la realitat-. Però no. Quan arriba el moment és com si el paper en blanc s'alcés i et digués: Hola amic, ja hi tornem a ser, què serà avui? escriptor que fa carcasses de tansetenfotisme, pseudopoeta maleït de torn, autocompassió mal dissimulada, zàpping per escrit, mirada-estruç, pelar pipes i mirar que les pellofes quedin ordenades segons? I, ja vas ben cordat? has fet els deures? a quina tendència t'adscrius avui? quin color li vols donar a la llum del dia? Però ell s’ho menja tot, com l’amic aquell de l’anunci que creix com més l’estimes, però el paper s’ho menja tot tot, també l’odi, i creix i creix i et busca destrets, trialeres i autopistes i el que faci falta, també callar, sobretot callar, perquè l’acompanyis i amb el tracte de que així us feu mútua companyia creix i creix més i es reprodueix i mort, mort que vol dir reproduir-se fins que el full en blanc creix amb mi assegut davant la taula i acaba per tocar-te el timbre de casa, amic lector.

´

´

PD: Un altre post possible seria posant només la foto, amb el títol de: "Literatura", o fins i tot "El sentit de la vida", o també "Ja toca que alguns postMontyPython en facin una de nazis".

`