´
El objeto de [...] no és exactamente el vacío, sino más bién lo que hay alrededor, o dentro.
G. PEREC +
Espai. La pàgina. Desplegant-se pels plecs de l'espai. Amb tots els estris quirúrgics a lloc. I escollir: tinta, petó o bisturí. Potser canviar la o per una i. Tallar l'aire en plan ninja, el buit del buit i moure's, sempre moure's, transaccions energètiques, especulació còsmica, l'essència de la matèria (això en veritat no vol dir res)... però tot això avui em sembla que ja ho explica Fontana. El cos com una ceba carnossa espatarrant de veres. Carnavals i Vietcoms, topografia de somnis i esquizofrènies, en Groucho de prota en una peli d'en Fassbinder, la sublimació del somni americà a Crash. Carnavalitzacions mentals totals, una forma de zàpping al capdavall. Al capdavall, el desequilibri que creà el món. Espai, l'estómac. Replegant-se. No hi ha de què preocupar-se amics desequilibrats, l'estómac serà el nou paradigma de la neurociència, sí, però la perversió sempre anirà un pas endavant cobrint-se les espatlles. Dóna gust escriure amb claredat, collonada al vent
el big-bang, un nus.
El món sencer contingut
a l'estómac.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada