I. METAVESTIT
a) Al terrat,
agafada amb pinces
-tal qual escric:
l-a-r-o-b-a-e-s-t-e-s-a.
b)
si
més
no.
II. VASANES
L’escalfor del dia
dilueix l’hivern
en horitzons de calitja.
Núvols de crepuscle,
plenitud de llagrimal.
III
Els somnis prenen forma aquí
d’una manera ben estranya
que no sabria dir.
És com una ombra explorant la nit,
com un sediment del desig
un dia clar d’hivern i d’aromes païnt el sol,
i poder-les evocar
deixant que l’horitzó sigui horitzó.
Els somnis prenen forma aquí.
IV. 68
És una mandra d’aquelles d’haver-se de fer l’interessant
per acabar desembocant-nos nus al mar:
Tu vols resseguir el curs del riu, jo penso més aviat en la platja.
Al bar, les paraules clares se les emporta la música:
tu et fas la graciosa, jo el tonto.
(Fidel-infidel, t’ho miris per on t’ho miris,
a dins del vas hi tenim una piscina on ofegar el silenci).
Arriba el moment d’intercanviar màscares
però és mitjanit al rellotge
i toca
fugir.
V. SENYALS
És com un trànsit de dins,
com una quietud que tremola,
la histèria de tots els semàfors
en verd a la vegada.
És la puresa, la col·lisió, la llibertat
com tots els clàxons sonant
i posar-se a cridar.
VI
Com arrugar un paper
i esperar que es reveli
el poema
l’avió de paper,
poema al vent.
VII. El tedi al sol
Nenaaa, com vols que tu digueee...
-Nena, et duré al punt més alt
de la muntanya russa en standby
i hi farem l’aperitiu.
-Uaauuu!!! Però i llavors, vull dir després, més endavant?
-Llavors? Tu ets rica, no?
-Mmh, sí.
-Doncs ja està, comprarem una màquina del temps, i llestos.
-I ja està, vols dir que ens quedarem aquí dalt, a fer aperitius?
-Perquè no? ...Vols que et canti Antònia Font? Millor et llegeixo un poema?
-És aquesta la teva espontaneïtat?!!? (atenció perquè ara ve una mirada simbiosi d'ulls i celles en forma de llamp esbroncador)
-La meva espontaneïtat, nena, rau en no saber-me acostumar a la por... Nenaaa...
(continuarà)
3 comentaris:
Has publicat? Has de publicar? Hauries de publicar.
Benvolgut O.,
Hi ha un llibre, Diadebades (Emboscall Editorial), de ja fa un temps, però en general és bastant fluix, és més una provatura, un aprenentatge que una altra cosa (jo no li recomanaria). Sobre el que vaig penjant per aquí doncs m’agradaria alguna hora trobar-hi una mica d’unitat per poder-ne fer alguna cosa però, no li amagaré, per alta banda, em costa molt destriar el gra de la palla així que ho vaig deixant sedimentar a veure si cau pel seu propi pes o a veure què. Cas que em decidís a publicar, primer caldria que es decidís el suposat editor: passar pel sedàs de concursos i na provant o provar alguna editorial suïcida, per la qual crec que als meus poemes encara els hi falta. Tampoc sóc massa de recitar-me publicitat pels quatre vents, així que ja ho veu, el bloc sembla ser una eina prou adient.
Agraeixo l’interés. Torni quan vulgui.
Salut
r
Sí, hi tornaré. Gràcies per la recomanació. Que el publiqui Emboscall ja és un aval.
Publica un comentari a l'entrada