`
I
No som mai a casa, sempre som enllà
MONTAIGNE
a)
El tren travessa un bosc
espès que acabarà
per conduir-me a la ciutat
-talment la cultura, penso-.
Viatjo pels records
com un vagó que voldria baixar.
b)
De tant en tant,
un descarrilament
alguna cosa a l’aire
en suspensió
Potser més tard una placa
commemorativa que digui:
"poètica del grinyol
-enllà".
II
Busco alguna cosa per escriure el bon dia.
Trobo un boli i un estracte de ‘la caixa’
i m’imagino que és un taló en blanc.
Que al destinatari, hi escric “al portador”.
Que a la quantitat hi dibuixo un somriure.
`
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada