´
Infinita dins tu la pedra sent romandre
CELAN
´
Aigua-paret, aigua-paret, aigua-paret, que és com dir, com dir, com dir, com dir que de vegades no fa falta ser físic nuclear per entendre la reacció en cadena de la bomba atòmica, que l'excés em sembla un eufemisme d'allò que no aconsegueixo entendre. Quan hi ha massa coses per escriure m'estimo més plorar en silenci, escoltar com la pedra ve de l'aigua, cosir-me llençols a les parpelles. Quan hi ha massa coses per escriure m'estimo més plorar cridant. Xafar-ho tot. Sagnar ràpid, afavorir la crosta, mirar de pescar oxigen com qui pesca or. Níobes, Bocagrosses, puresa de gronxadors umbilicals, pedres al coll, muntanya russa intestinal, bipolaritat extrema, tot és merda, verdet de l'aigua comporta avall. Ojalà pogués trencar la pantalla i engolir-vos.
`
1 comentari:
Sort en tenim de la pantalla!
Publica un comentari a l'entrada