Hi ha tot de coses desfent-se
-objectes bonics, caixes de te
estampats florals, tacons de fons-,
hi ha la mirada poema
pel desaigüe aquell que diu
borratxera descomunal
i follar follar follar
i oblidar oblidar oblidar
i podi podi podi
però no
en el fons no
en el fons
-ara ho sé-
només hi ha
un desfer-se Amèlie
un pegar i pegar el coixí
i el coixí que respon amb indiferència
que absorbeix i rebota els cops
i l'abraces i el pegues i l'abraces i el pegues més i més
i el coixí et respon amb més i més indiferència
i desesperes pels ulls i boca i per tots els porus de la pell
i el ventre ja no sap com més dir-te que ja no sap com més dir-t'ho
només batega magma batega i l'escampa per venes i artèries
i jo que la busco dins meu -perquè la sé dins meu-
i em punxo i només trobo crostes fetes illes i tempesta de sanglots i arreu ella, ella, ella
arreu la veig passar, em diu adéu adéu amb la mà i jo només hi veig "holes" i tot
tot que es desfà
(ara sé
que ella està feta de les meves llàgrimes
ho sé
i no serveix de res).
´
(Fèlix Febrer, Blablabla)
1 comentari:
El meu regne per una mirada poema.
Publica un comentari a l'entrada